Avui dia de Nadal es compleixen 51 anys del 1r partit de futbol femení de la Selecció de Barcelona al Camp Nou, la 1a llavor del Barça Femení.
16 dones valentes i avantguardistes van gosar a desafiar a una societat masclista immersa en una dictadura per anar a contracorrent i practicar l’esport que més estimaven vestint els colors blaugranes.
Comptant amb la complicitat del que era el president del club Agustí Montal i el seu primer entrenador Antoni Ramallets varen donar les primeres passes amb la pilota.
Posteriorment, un munt de noies i dones de diferents generacions van defensar la samarreta del club en l’època més fosca del futbol femení i van contribuir a escriure la història del Barça Femení.
Gràcies a cada granet de sorra i a no defallir mai, avui en dia tenim un superequip tricampió que aspira a reeditar els èxits del darrer any.
El Filmaker Gustavo Gamate va realitzar un documental a una de les nostres companyes pioneres Carme Nieto com a protagonista en la commemoració del 50è Aniversari de la Secció de Futbol Femení al club.
Durant els primers anys de pràctica futbolística femenina del Barça es va obtenir l’atenció de mitjans de comunicació i públic per l’efecte novetat.
Fotografia Arxiu personal MºTeresa Andreu: Camp De la Bordeta
Un cop entrat els anys 80 i 90 va ser una època complicada amb dificultats de tota mena que es trobaven les noies per poder practicar l’esport que més les apassionava.
Trencant motlles, anant a contracorrent de la societat i cultura, enfrontant-se o amagant-se dels propis mateixos per poder fer el que més els hi agradava.
Suportant condicions deficients a tots els nivells:
Els pitjors terrenys de joc (els camps de sorra annexos al Camp Nou que es feien servir de pàrquing els dies de partit a l’estadi). Quin terreny de joc podia ser òptim amb la presència del pes de centenars de cotxes sobre la seva superfície? A conseqüència d’aquest fet, els terrenys eren de duríssima sorra compactada que més aviat semblava ciment.
Els horaris d’entrenaments del femení començaven a les 21 h-23 h, entre la dutxa i arribades al domicili com a d’hora les 00:00 h o quarts d’una en funció d’on vivia la jugadora. Això en la totalitat de les categories des de les nenes petites del futbol-7 fins al primer equip. Als dies següents havent d’assistir a classe o anar a treballar.
Els vestuaris en nombroses ocasions havien de ser compartits entre 2-3 equips femenins del club per manca d’espai. Molta gent per poques dutxes, de vegades no arribava l’aigua calenta per tothom.
Desplaçaments del 1r equip a l’altra banda d’Espanya interminables en autocar, molts cops tornant de matinada per poder arribar sense dormir a treballar.
Absència de roba per entrenar (cadascuna venia vestida com volia), et prestaven un xandall “reciclat” per les convocatòries que al final de temporada havies de tornar perquè una altra companya el fes servir.
Compatibilització d’estudis/feina amb la pràctica del futbol sense cap classe de facilitat.
Dificultats econòmiques a l’hora de cobrir despeses. Jugadores que vivien a altres províncies baixant cada setmana a entrenar i sufragant-se el cost. A més de costejar de la seva pròpia butxaca els desplaçaments a viatges més allunyats per jugar (País Basc, Andalusia, Galícia). Pagament de rebuts en les categories inferiors per poder costejar arbitratges, desplaçaments i material. Així com la venda de números en rifes de Nadal.
Les noies van haver de suportar totes aquestes condicions adverses fins que l’any 2002 el Futbol Club Barcelona integra al Club Femení Barcelona que fins aquell moment era una espècie de Penya, en l’estructura del club com a secció del futbol formatiu. A poc a poc es van anar fent millores en tots els aspectes tant esportius com de condicions de pràctica del futbol per part de les noies.
L’Antonio Ramallets (1924-2013) va ser el mític porter de l’equip blaugrana guanyador de les Cinc Copes, conegut internacionalment com el “Gat de Maracaná” es va retirar de la pràctica esportiva l’any 1962.
L’any 1970 el president del Futbol Club Barcelona Agustí Montal li demana com a veterà que entreni a un grup de noies que volen jugar a futbol en el Barça juntament amb el seu excompany César Rodríguez. Aquest últim només va durar dos dies.
L’Antonio va exercir d’entrenador de l’antiga Peña Femenina Barcelonista durant dos anys ensenyant les bases del futbol a les joves motivades per practicar el futbol, la seva passió.
Va tenir feina i molta paciència, ja que inicialment la majoria de noies no tenien gaires coneixements futbolístics, algunes agosarades jugaven a futbol al carrer amb nens. D’altres venien de practicar diferents esports d’origen tipus l’handbol o l’atletisme i fins i tot una venia de ballar jota aragonesa.
Imatge: Agustí Montal i família al Fons Industrial Montalfita (Museu de Badalona)
Va tenir l’honor de presidir el Futbol Club Barcelona des de l’any 1969 fins al 1977.
Les seves gestes més conegudes: ser el responsable de què el jugador Johan Cruyff fitxés pel Barça i popularitzar l’eslògan “Més que un club”.
Però el que molta gent desconeix, és que sota el seu mandat va permetre que les noies juguessin a futbol femení a partir de l’any 1970 vestint la samarreta blaugrana. Continua llegint →
FCB Femeni 70 